Per primera vegada en molt de temps (tant com tota una vida) no només sé el que no vull sinó també el que vull.
Bé, de fet sabia el que volia fa un mes i mig, però em vaig dir que “necessitava pensar”; fa tres setmanes vaig començar a fer-me més preguntes del compte, i avui ja no estic segura de res. Però tiraré pel dret, perquè aquesta història ja me la conec i acabes no fent mai res.
A banda dels dubtes, la feina i el dia a dia amb les seves urgències fan que ho vagis deixant tot per més endavant. Però quan mires enrere no veus pas que hagis fet tanta cosa: què ha passat amb el temps? en què s’ha convertit tota aquella feinada que tenies? L’urgent es menja el que és important.
O sigui que, va, avançaré encara que sigui camp a través, i ho escriuré per deixar-ne constància.
Una nova etapa
El 2001 vaig començar a fer disseny web, però amb el temps i en un entorn tan canviant com Internet m’he anat acostant a totes aquelles disciplines que s’han convertit en imprescindibles perquè els projectes arribin a funcionar de veritat: donar-los a conèixer, comunicar-los, crear continguts, posicionar-los als buscadors, analitzar-ne els resultats, fer ús de les xarxes socials, crear comunitat, etc. En fi, el que jo anomeno el cicle bàsic complet.
A mi m’agrada el que faig, i hi crec: m’encanta fer-me meu un projecte i pensar i investigar i provar i donar-hi voltes fins a trobar una solució adequada. No separo la feina de la meva vida personal, encara que els psicòlegs diguin que s’ha de fer.
Però vull poder treballar d’una altra manera; al cap i a la fi és per això que vaig triar no ser assalariada: tenia ganes d’anar construïnt el meu camí a la meva manera.
Com vull que sigui
Aquestes són les meves aspiracions professionals convertides en quatre paraules:
SENTIT
Vull projectes de qualitat, encara que siguin modestos; que estiguin pensats, que tinguin sentit. Que m’aportin alguna cosa o que aportin coses als altres. Que em permetin aprendre, créixer, oferir.
TREBALL
Vull clients que tinguin ganes de treballar.
L’èxit d’un projecte a internet (i fora) depèn, en gran mesura, de la implicació tant del professional com del client. Sense aquesta voluntat activa de fer bé la feina per les dues bandes, el projecte fracassa.
RESPECTE
Vull clients que respectin la meva feina (i la dels altres). No vull gent abusiva, ni que em qüestionin constantment el valor del que faig. Que el món està ple de professionals i de clients i tothom és lliure de triar, i qui no ho vegi clar que segueixi buscant.
Ha de ser una relació recíproca i necessita un mínim de confiança, voluntat i professionalitat. El client s’ha de sentir còmode amb mi, com jo m’haig de sentir còmoda amb ell.
BENEFICI
Necessito cobrar la meva feina, ho sento. No puc seguir acceptant projectes que no cobreixen ni la meitat de les hores que hi dedico. I no puc perquè el meu dia només té les hores que té, i si quan s’acaben jo no m’he guanyat ni el sopar, llavors simplement no m’ho puc permetre.
No tinc cap intenció de fer-me rica, però tampoc vull deixar de banda els meus propis projectes per falta d’hores que, a més, no cobro.
Algunes conclusions
Molts cops he acabat avorrint aquesta feina i qüestionant-me quin sentit té esforçar-se tant; fins i tot ho vaig deixar uns anys per dedicar-me a coses totalment diferents.
Però sóc molt tossuda. I em nego a acceptar que no es pot treballar d’una altra manera, que tot ha de ser lluita i patiment. Vull descobrir com fer-ho i desenvolupar el meu propi projecte com ho faig amb els dels meus clients, amb tota l’artilleria. O sigui que començaré per fer-me un web com cal, que expliqui qui sóc i com treballo, que sigui la meva veu.
I espero trobar-me amb noves persones que els importi aquesta manera de fer i vulguin que els acompanyi, i també mantenir els bons clients que he trobat fins ara (sí, i tant que existeixen!).
Perquè fer les coses amb sentit em fa més feliç, i quan estic contenta sóc millor persona i treballo millor. Per això vaig voler treballar pel meu compte: per poder triar i equivocar-me i descobrir i seguir endavant i que tot formés part del meu tot.
// És demanar massa? Visc en un món de fantasia multicolor? Té algun sentit el que he escrit? //
em sembla una gran declaració d’intencions, projectar el nostre entorn tal i com el volem, és el primer pas per sentir-nos plenament realitzats, sens dubte, així som més aprop de sentir-nos feliços.
mentre llegia les teves paraules, m’has recordat un fragment del poeta Maragall amb el que pots ensopegar passejant per montserrat, i que diu més o menys:
“fes com si de cada gest que facis,
de cada paraula que diguis,
de cada cop de martell que donis,
en depengués la salvació de la humanitat.
perquè en depèn, creu-me.”
una abraçada!
Escrius molt bé perquè penses molt bé, Mònica. Em sembla genial que et facis aquest propòsit i que provis d’acomplir-lo sense negociacions, tot i que ja saps a quin món vivim…
Només per llegir això m’encantaria ser client teu, llàstima que no en tingui de projectes…
El que demanes és possible, de fet crec que hi estas molt aprop, treballes amb professionalitat, buscant un sentit i des d’un espai de respecte, només et queda solucionar el tema dels beneficis (jejej i qui no?) però jo crec que hi arribaràs :)
Te sentit total i absolut. I t’entenc! Jo vaig dir prou per no poder recercar el que tu vols. pero segur que es pot fer. Aquesta forma empàtica de fer es la que te un futur més feliç.