Quant val un disseny web?

Quan un client em manifesta dubtes pel preu d’un projecte web el cos se’m tensa i m’acaloro. M’ha passat moltes vegades, i no m’hi acostumo. Tot i estar segura del valor de la meva feina i del meu coneixement, no puc evitar sentir-me violentada, com si es posés en dubte la meva professionalitat, com si hagués de demostrar alguna cosa. I això m’esgota.

Em sento intranquil·la, perquè sé que hi ha una falta d’entesa (de vegades fins i tot un abisme), entre client i dissenyador, sobre quin ha de ser el preu d’un projecte web.

El mateix fet que sempre em facin la mateixa pregunta, “quant val fer un web?”, sense donar més detalls, ja denota que parlem diferents idiomes: com ha de ser aquest web? quina ha de ser la seva finalitat? quines funcions ha de tenir? Depèn de tants factors que és impossible respondre sense equivocar-se.

I el mateix passa en altres professions: què val un logo? Què val fer una cançó? (i què val un vestit? i una casa?) No existeix un preu “just” de les coses, això ja ho sabem. Realment depèn d’una multitud de factors, i per poder valorar s’ha de fer una mica de recerca i saber què estem comparant.

Comparar peres i pomes

En el món del disseny web (i d’altres serveis que són intangibles) es fa més difícil, encara, valorar què és massa car. Entre d’altres coses perquè hi ha un gran desconeixement de “en què consisteix realment la feina a fer”, quin valor té, quina quantitat de treball representa, etc. I també perquè sovint el client no s’ha plantejat tota una sèrie de coses sobre per què vol realment el seu propi projecte, què n’espera. I és que, així, és com anar a cegues, o com comparar peres i pomes, pomes i taronges.

I no dic que sigui culpa de ningú: tant el client com el dissenyador tenen la responsabilitat de fer la seva feina el millor possible i d’entregar-se a fons per tal que sigui un èxit. Es tracta d’esforçar-se en comunicar bé, en triar bé, i en entendre’s i posar-se al lloc de l’altre: en definitiva, es tracta de fer un treball conjunt. No de passar-li la pilota a l’altre ni d’enredar-lo.

Alguns elements de judici

Aquí intentaré apuntar alguns dels factors a tenir en compte a l’hora de valorar un projecte web.

1) Tipus de web

Només en aquest primer apartat ja ens hi podem perdre. No és el mateix una landing page (pàgina única on es ven un producte o servei) que una botiga amb 3000 referències, però aquí imaginarem que parlem d’un web bàsic per a una empresa o professional, d’aquests que estan fets amb WordPress (per fer-ho més típic, encara): amb els seus apartats de pàgina d’inici, “qui som”, presentació i desenvolupament dels serveis, contacte i un blog.

Fins i tot convenint que es tracta d’un web “bàsic” amb un CMS, encara hauríem de tenir en compte tres maneres molt diferents de fer-lo:

• Webs fets amb plantilla: ja estan dissenyats; només s’han de configurar i afegir-hi el contingut.
• Webs que parteixen de plantilla però estan altament personalitzats (treball i adaptació del disseny, logo, colors del client, tipografia, canvis d’estil, etc.)
• Webs fets a mida

El preu (i la feina!) d’un web del primer tipus no té res a veure amb el d’un web fet a mida: la diferència pot arribar als milers d’euros.

2) Dimensions del projecte

Nombre de pàgines, complexitat del disseny, complexitat tècnica, si té o no formularis, si és accessible des de qualsevol tipus de dispositiu (telèfon, tauleta, ordinador…), si ha de poder gestionar pagaments, si té idiomes (i quants), etc.

3) Benefici / valor

Quin benefici es pot esperar del web, quin valor se li ha de donar: no és el mateix que sigui una pàgina purament presencial per sortir del pas que un web molt específic, orientat a generar contactes i finalment clients o una plataforma educativa que ha de funcionar les 24 hores del dia. Estàn enfocats de manera diferent, i el benefici que en pots esperar també és completament diferent. A més, el benefici no té per què ser sempre econòmic, també pot ser en forma de prestigi, d’imatge de marca, etc.

4) Altres

Aquí hi agrupo tot un seguit de coses que no són “pròpiament” el web, però que cal considerar:

• Qui ha de fer el projecte: no val el mateix un web fet pel nebot adolescent del cunyat del teu millor amic, que el web que et fa un dissenyador professional amb anys d’experiència.
• S’ha de valorar si hi ha més feines extra: SEO i posicionament, si vols que et muntin tot un sistema de newsletters, si vols que et facin una campanya de marketing, si s’han d’obrir xarxes socials, si s’ha de traduir o fins i tot crear el contingut.
• Condicions del tracte: si es pot accedir al professional o no. Si el pressupost inclou fer revisions i alguns canvis o no. Si s’ha d’incloure formar al client o no. Amb manual o sense, amb recursos o pelat.

I em deixo un munt de coses, segur.

Si tot i així l’únic barem o interès segueix essent fixar-se només en un preu baix, felicitats: el mercat n’està ple. Però no es pot esperar la mateixa qualitat ni els mateixos resultats. Finalment, cal plantejar-se quin sentit té voler escatimar en recursos quan realment vols que una cosa surti ben feta, i si no és molt millor poder establir una relació de confiança i enteniment amb el professional.

Quin preu té, donar una mala imatge? I donar un mal servei?